Tots fem èmfasi en la ciutadania global, així que per què protegim la diversitat cultural i lingüística, us podeu preguntar?
Us faré un ràpid repàs de com s'han desenvolupat aquests conceptes. L'article 55 (article 55) de la Carta de l'ONU signada fa 72 anys és molt avançat. L'article 55 estableix que la cooperació cultural internacional i el respecte universal dels drets humans, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió, són condicions necessàries per a la promoció del benestar de tots i l'establiment de relacions amistoses entre les nacions, i això afirmació és la promoció i protecció de la diversitat cultural i lingüística.
La llengua i la cultura són components clau de la nostra identitat i dels vincles que uneixen comunitats i nacions. Segons la definició de l'Encyclopedia Britannica, el llenguatge és "el sistema convencional de parlar i escriure mitjançant el qual els humans es comuniquen com a membres d'un grup social i com a participants de la seva cultura. Les funcions del llenguatge inclouen la comunicació, la pròpia identitat, l'entreteniment i la imaginació. i allibera emocions". 1
La llengua i la cultura estan estretament relacionades, interdependents, configuren el caràcter de les persones i són portadores de coneixement. La llengua i la cultura ens ajuden a entendre'ns a nosaltres mateixos i a identificar els grups als quals pertanyem.
S'estima que avui dia hi ha 6.909 llengües al món, de les quals el 96% són parlades només pel 4% de la població mundial. 2 Al mateix temps, aproximadament el 6% de les llengües són parlades per més d'1 milió de persones, i aquestes llengües en conjunt representen aproximadament el 94% de la població mundial. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), més de la meitat de les llengües del món estan en perill d'extinció.
Una sèrie d'esdeveniments recents han demostrat que moltes persones s'han quedat enrere en el procés de globalització, i estem redescobrint la identitat en aquest context, estem buscant un sentiment de pertinença, algunes persones estan ansietats per la pèrdua d'identitat, totes són a la recerca de sentit.
Per ser realment sostenibles, hem de donar una alta prioritat a la llengua i la cultura per fer front a les angoixes creixents i satisfer el desig de pertinença, que està al centre de la sostenibilitat.
Actualment, hi ha 91 països menys avançats, països en desenvolupament sense litoral i petits estats insulars en desenvolupament. Aquests tres tipus de països tenen les llengües i cultures més diverses del món. Com a representant d'alt nivell d'aquests tres tipus de països, em sento molt emocionat, però al mateix temps em preocupa perquè aquestes llengües es troben en el nivell més amenaçat. Papua Nova Guinea és un petit país insular en desenvolupament amb unes 840 llengües, el doble de llengües que tots els països europeus junts. 4 Hi ha unes 1.300 llengües a la regió del Pacífic, però cada llengua és parlada per una mitjana de només 1,000 persones. A l'Àfrica es parlen més de 2 000 idiomes, que representen aproximadament el 30% del nombre total d'idiomes del món. Tanmateix, l'Àfrica subsahariana és la llar de la majoria de llengües del món en risc d'extinció. Les conseqüències d'aquest fenomen van més enllà de la comprensió de la llengua i la cultura. No es tracta simplement d'una qüestió de com protegir la llengua i la cultura, que són molt més que relíquies culturals.
La investigació de la UNESCO demostra que hi ha un fort vincle entre la biodiversitat i la diversitat lingüística. Les comunitats locals i indígenes han establert sistemes de classificació meticulosos per al món natural, que reflecteixen una comprensió profunda del seu entorn, inclòs el coneixement del creixement de les plantes, els nutrients i el benestar dels oceans, permetent que els ecosistemes fràgils i crítics per a la vida funcionin amb normalitat.
D'altra banda, assistim a una barreja de llengües i cultures sense precedents provocada per la urbanització, el ràpid turisme internacional i la migració massiva. De fet, hi ha una deliciosa fusió de cultures dins de les ciutats, entre països i continents. En el procés, però, els grups locals endarrerits i els nouvinguts sovint experimenten alienació, mentre que altres experimenten ansietat per la pèrdua d'identitat.
Aquesta tendència té dues vessants. Els que tenen accés a les TIC i dominen la llengua d'Internet viuen en un món sense fronteres, mentre que els que no tenen accés a les TIC i dominen la llengua d'Internet estan exclosos i marginats. Senten que la seva existència, llengua i cultura s'esvaeixen. A part del comerç i d'altres situacions semblants, apropar persones té molts beneficis, però hem de procurar que això no soscabi la identitat personal ni la diversitat cultural i lingüística. Hem d'assegurar-nos que només uns pocs afortunats se'n beneficiïn i d'altres quedin fora.
A més de donar-nos el sentit vital d'identitat i pertinença, la llengua i la cultura són integrals de moltes maneres. No és la diversitat el que impulsa el comerç i el turisme?
Les fortes reivindicacions d'identitat i pertinença suggereixen que hem de revertir el declivi de la diversitat cultural i lingüística. Hem d'ensenyar als joves la seva llengua materna, alhora que els donem l'oportunitat d'aprendre altres llengües locals i estrangeres.
En el procés de progrés, l'ésser humà sempre s'enfronta a reptes emergents. Tanmateix, tenim la responsabilitat de liderar el canvi i afrontar els reptes assegurant-nos que es preservin les nostres valuoses identitats culturals i la diversitat lingüística. Sobre la base del món actual cada cop més interconnectat, les oportunitats de diàleg i intercanvi intercultural significatius en el futur augmentaran significativament. Hem de valorar, invertir i aprofitar la diversitat per construir ponts entre cultures. Com a ciutadans del món, hauríem de viure en harmonia perquè tots ens beneficiem de la diversitat regional. Com aprofitar la diversitat cultural i lingüística per afavorir el diàleg intercultural i la comprensió global i evitar soscavar el nostre sentit d'identitat i pertinença és un repte global.